L’Aroma del Temps
L’Aroma del Temps és una novel·la de Núria Pradas, situada en aquells temps en què es manifestava profund respecte davant d’un difunt. Quan hi havia un difunt, els botiguers del seu carrer abaixaven les persianes; i en passar per davant de tallers i botigues se sortia a acomiadar-lo; amb la mirada baixa i les gorres a la mà en senyal de respecte.
És en aquell temps, en aquell dia de 1916… quan Pablo Soto després de la mort del pare, va lligar l’olor de l’encens a la mort; i l’olor de terra mullada per la pluja, a l’olor de les absències. Després va embarcar en un vaixell cap a Marsella, per anar cap a Grasse, on la família li va obrir les portes, allunyant-lo de l’hospici.
Durant la seva estada a Grasse, Pablo descobreix de la mà de Beaux, el seu mestre, com apareix el perfum abstracte. Una fragància floral, la de Chanel 5, que no recorda cap flor en concret. En Beaux usa els aldehids amb el desig de recrear la frescor de l’Àrtic, i la necessitat de donar volatilitat a les notes de fons. En la fórmula de Chanel 5, amb prop de 100 ingredients, combina productes naturals d’alta qualitat amb productes químics. És el resultat d’una ment amb curiositat científica, amb gust per la qualitat, pel detall, per les coses ben fetes, qualitat que en Pablo aprèn, i fa seves.
Més tard, en Pablo Soto… persona corrent amb errors corrents, aprèn a perdonar-se, i a donar-se noves oportunitats, per seguir el seu camí, per seguir el seu somni.
Interessant novel·la plena d’olors, de perfum i de perfumeria.
Núria Pradas embolcalla el camí d’en Pablo en un natural Grasse, en un glamurós Paris, reflectint fina i acuradament les dificultats de la guerra, i mostrant-nos la societat barcelonina de l’època amb precises descripcions.
T’ho passaràs molt bé!
L’ Aroma del Temps (El Aroma del Tiempo)
L’Aroma del Temps es una novela de Núria Pradas, situada en aquellos tiempos en los que se manifestaba profundo respeto ante un difunto. Cuando habia un difunto los tenderos de su calle bajaban las persianas; y al pasar por delante de los talleres y tiendas salían a despedirle; con la mirada baja y las gorras en la mano en señal de respeto.
Es en aquel tiempo, en ese día de 1916 … cuando Pablo Soto después de la muerte de su padre, asoció el aroma del incienso a la muerte; y el aroma a tierra mojada por la lluvia, al aroma de las ausencias. Después embarcó en un barco hacia Marsella, para ir hacia Grasse, donde la familia le abrió las puertas, alejándolo del hospicio.
Durante su estancia en Grasse, Pablo descubre de la mano de Beaux, su maestro, como aparece el perfume abstracto. Una fragancia floral, la de Chanel 5, que no recuerda ninguna flor en concreto. Beaux usa los aldehídos con el deseo de recrear la frescura del Ártico, y la necesidad de dar volatilidad a las notas de fondo. En la fórmula de Chanel 5, con cerca de 100 ingredientes, combina productos naturales de alta calidad con productos químicos. Es el resultado de una mente con curiosidad científica, con gusto por la calidad, por el detalle, por las cosas bien hechas, cualidad que Pablo aprende, y hace suyas.
Más tarde, Pablo Soto … persona corriente con errores corrientes, aprende a perdonarse, y a darse nuevas oportunidades, para seguir su camino, para seguir su sueño.
Interesante novela llena de aromas, de perfume y de perfumería.
Núria Pradas envuelve el camino de Pablo en un natural Grasse, en un glamoroso Paris, reflejando fina y cuidadosamente las dificultades de la guerra, y mostrándonos la sociedad barcelonesa de la época con precisas descripciones.
Te lo pasaras muy bien!
