El perfum és el record de l’ànima ! (George Sand)
Quan una persona se’n va ens deixa la seva olor, és llavors que prenem absoluta consciència de la seva olor.
Quan la mare ens va deixar, els primers dies olorava la seva roba amb afany de memoritzar-ne la seva olor; de no deixar-la escapar. Era conscient de que era la única cosa física, tot i que invisible, que m’acompanyaria uns dies més.
En avançar els dies i sense saber ben bé el perquè m’envoltava de la seva olor; aquella que a ella li agradava. No volia deixar-la marxar!
Poc a poc, amb e pas del temps, vaig anar recuperant les meves olors, vaig haver de passar el que jo anomeno “el dol olfactiu”. Ho has sentit alguna vegada?
Quantes vegades amb una olor hem recordat aquelles persones que ja no hi són? El pare amb l’olor de metall a la roba i olors fustades el diumenge, la mare amb olor d’espígol i de roba neta, i les d’altres éssers estimats que ja no hi són. Moltes vegades no recordem la seva pròpia olor, però si aquelles olors que els envoltaven.
No has sentit mai en relaxar-te suaus flaires que t’acaronen? Hi ha cultures que creuen que les ànimes ens envolten i ens regalen perfums… o potser som nosaltres mateixos que els generem amb el nostre sistema olfactiu.
Ho desconec però m’agrada pensar que tenim uns àngels de la guarda molt especials!
Gaudiu de les olors de la castanyada i de la festa de Tots Sants!
